Aigua a dojo! : estanys, estanyols, brolladors i llacunes del Pla de l'Estany / Miquel Campos, Joan A. Abellan, Ramon Casadevall, David Brusi



Cornellà de Terri : Edicions MMV, 2022
244 p. : il. col. ; 21 * 28 cm (Llegat patrimonial del Pla de l'Estany, 4) 
Relligat en espiral. Bibliografia.
ISBN 9788409453924

Aquest llibre pretén ser un inventari molt acurat dels diferents estanys, estanyols, brolladors i surgències de la comarca del Pla de l'Estany. La zona lacustre de l'Estany de Banyoles està formada pel mateix Estany, el més gran de Catalunya (amb una superfície de 112 ha d'aigua lliure), i una sèrie d'estanyols i llacunes temporànies que, en conjunt, constitueixen el sistema càrstic més important de l'estat espanyol. Actualment s'han pogut catalogar més d'un centenar (111 per ser més exactes), en aquesta àrea formada per tres sectors clarament diferenciats: el Pla de Banyoles, el Pla de Martís-Usall i la Vall de Campmajor. Cada un d'ells és tractat en una fitxa amb les seves coordenades, descripció i característiques, acompanyada d'una fotografia.

Qui té roba per rentar? : rentadors, safareigs i vivers del Pla de l'Estany / [textos: Joan Anton Abellan Manonellas, Ramon Casadevall Fusellas]
Abellan i Manonellas, Joan Anton


Cornellà del Terri : MMV, DL 2016
243 p. : il. col. ; 21 cm
Relligat en espiral. Bibliografia.
ISBN 9788461742578

Abans que, a mitjan segle passat, l'aigua corrent i els safareigs domèstics (i més tard, les rentadores elèctriques) s'instal·lessin a la majoria de cases, a l'hora de fer la bugada les dones de ciutat o de pagès havien de recórrer a uns rentadors situats a tocar d'un curs d'aigua, generalment comunitaris. D'aquests espais n'hi havia arreu, però en el cas del Pla de l'Estany es donava la particularitat de l'aprofitament dels recs de Banyoles. Dels que han sobreviscut a la comarca i dels que només en resta documentació tracta Qui té roba per rentar?, és un exhaustiu recull elaborat per Joan Anton Abellan i Ramon Casadevall. En la recopilació figuren 284 rentadors, la majoria dels quals encara existeixen, mentre que de 90 només n'hi ha referències. Es presenten ordenats per municipis i, en el cas de Banyoles, per recs. D'aquesta ciutat es facilita informació de 65 rentadors. Curiosament, el 1972 encara es pagaven unes taxes per tenir-ne un de privat. Estaven situats a la vora del rec a la finca i solien ser construccions senzilles: excavaven un cubicle perquè fes de safareig i obrien un pas d'aigua des del rec. A sobre, hi posaven una llosa per ensabonar la roba. Al rec Major n'hi va haver, almenys, 15, però només n'han sobreviscut cinc. Els rentadors públics tenien més envergadura i estaven repartits a tots els barris i, per descomptat, n'hi havia a l'estany, un a la zona de Lió i un altre a l'altura del carrer de la Barca. Fora de Banyoles, on se n'han conservat més és a Vilademuls (46, més deu de referenciats), i on menys, a Crespià (quatre i un). Per cada rentador s'ofereix una fitxa amb la localització, una descripció de l'entorn, informació complementària i abundant material gràfic, tant fotografies com plànols. (El Punt).